................................... L'Univers, la Via Làctea i el Sistema Solar

Introducció. L'observació del cel en una nit sense núvols ni llums propers generalment ens provoca fascinació, un sentiment que va creixent quan aprofundim en el seu coneixement. Hi podem distingir moltes "estels", però algunes en realitat són galàxies que estan molt lluny, és a dir immenses agrupacions d'estels acompanyades de d'enormes núvols de gas i pols còsmica, que es mouen juntes per l'espai. Les galàxies petites "només" contenen unes 100.000 estrelles, mentre que les més grans poden tenir-ne més de 3 bilions (3 ·1012).

La nostra estrella, el Sol, només és un estel més i el volum del nostre planeta, que a nosaltres ens sembla tan gran, és un milió de vegades més petit que el del Sol. És evident que si no coneixem una mica l'Univers en pràcticament ignorem quasi tot el que existeix. Per això és tan important el seu estudi i perquè potser un dia els humans podrem viatjar a altres punts de l'Univers. En aquest capítol trobaràs dades molt interessants sobre l'Univers i sobre el nostre Sistema Solar.

Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre l'Univers, les estrelles, les galàxies i la Via Làctia i respon a les preguntes del "Test de resposta múltiple 1.1". Després llegeix les explicacions sobre el Sistema Solar, els planetes, els satèl·lits i els cometes i respon a les preguntes del "Test de resposta múltiple 1.2" i del "Mots encreuats 2"

1. Univers. És el conjunt de tota la matèria que existeix. S'ha comprovat que l'Univers es troba en expansió contínua. Segons la teoria de "la gran explosió" (Big Bang), fa 15 000 milions d'anys tot la matèria i energia es trobaven concentrats en un únic punt que va explotar.

2. Astre o cos celeste. És cadascuna de les masses de matèria que hi ha a l'Univers. Hi ha molts tipus d'astres, els principals són les estrelles, els planetes i els satèl·lits.

3. Estrella. És un astre amb llum pròpia. És de naturalesa gasosa i en el seu interior es produeixen reaccions atòmiques en les quals es desprèn molta energia calorífica i lluminosa. Un exemple d'estrella és el Sol.

4. Classificació de les estrelles. Les estrelles es classifiquen segons la seva temperatura i segons la seva grandària.

  1. Segons la temperatura de la seva superfície les estrelles es classifiquen en: vermelles (3.000ºC), grogues (6.000ºC), blanques (8.000ºC) i blaves (uns 50.000 ºC).
  2. Segons la grandària les estrelles oscil·len entre una grandària com el del nostre planeta (estrelles nanes) fins una grandària 1000 vegades major que el Sol (estrelles supergegants).

5. L'evolució de les estrelles. Les estrelles joves es formen per condensació dels àtoms d'hidrogen i de la pols còsmica que formen les nebuloses. L'hidrogen reacciona entre si originant heli, que s'acumula en el nucli, i molta energia. L'hidrogen superficial es dilata i irradia llum vermella originant una estrella gegant vermella. En el seu nucli l'heli es transforma en altres elements químics i, finalment, segons que la seva massa sigui major o menor, es formarà una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre. En ocasions l'estrella es col·lapsa i explota originant-se una supernova.

6. Galàxia. És una agrupació d'estrelles, pols còsmica i gas que es mouen junts per l'espai. Es coneixen unes 100.000 galàxies. Cadascuna pot contenir entre 100.000 a 3 bilions d'estrelles. Un exemple de galàxia és la Via Làctia.

7. Tipus de galàxies. Segons la seva forma es denominen: el·líptiques (1), espirals (2), embarrades (3), irregulars o esferoidals.

Tipus de galàxies

8. Any llum. És la distància que recorre la llum en un any. Com la llum es mou a 300 000 Km/s és una longitud enorme. S'utilitza per a expressar la distància entre les estrelles.

9. Via Làctia. És la galàxia en la qual es troba el nostre sistema solar. Està formada per uns 100 000 milions d'estrelles. És una galàxia de tipus espiral i presenta quatre braços. En un d'ells es troba el Sol. Per això a la nit s'observa una taca lletosa i allargada (camí de llet). Presenta un diàmetre de 100 000 anys llum i un grossor en el centre de 20 000 anys llum. Una de les galàxies més pròximes a ella és la galàxia de Andròmeda que està a 2 milions d'anys llum.

Via Làctia

10. Nebulosa. És una massa de pols còsmica i gas que queda il·luminada per les estrelles.

11. Planeta. És un astre opac, és a dir sense llum pròpia, que gira al voltant d'una estrella i que té una grandària suficient per generar una força de gravetat que atreu a tots els altres cossos de la seva òrbita. Un exemple de planeta és la Terra.

12. Planeta menor. És un astre opac que gira al voltant d'una estrella i que no té una grandària suficient per generar una força de gravetat capaç d'atreure a altres cossos de la seva mateixa òrbita. Fa una mida entre 700 i 2 500 km de diàmetre. Un exemple de planeta menor és Plutó.

13. Satèl·lit. És un astre opac que gira al voltant d'un planeta. Exemples de satèl·lits són la Lluna que gira al voltant de la Terra, i Fobos i Deimos que giren al voltant de Mart.

14. Constel·lació. Regió del cel delimitat per un grup d'estrelles que aparentment es mouen juntes. Les principals ja eren conegudes en les primeres civilitzacions i van rebre noms mitològics. Per exemple Óssa major, Óssa menor, Orió, etcètera. Les 12 constel·lacions que s'observen prop de l'horitzó i que la Terra aparentment recorre en una volta al voltant del Sol es denominen constel·lacions zodiacals.

Test de resposta múltiple 1.1


14. Sistema Solar. És el conjunt d'astres opacs que giren al voltant d'una estrella. Un exemple és el nostre sistema solar, és a dir el sistema solar on es troba el planeta Terra. Està constituït per una estrella denominada Sol, per 8 planetes, 3 planetes nans, per 61 satèl·lits i per nombroses asteroides i meteoroides.

15. Planetes del nostre Sistema Solar. De major a menor proximitat al Sol els 8 planetes són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Segons les seves característiques es pot distingir dos tipus:

  • Els 4 planetes interns i densos. Són els més pròxims al Sol. Tenen una estructura interna semblada a la de la Terra, és a dir estan fets de roques i per això se'ls denomina planetes terrestres o tel·lúrics. Son Mercuri, Venus, Terra i Mart .
  • Els 4 planetes externs i lleugers. Són els més distants al Sol. Tenen una estructura interna semblada a Júpiter, que bàsicament està format d'hidrogen i heli, i per això se'ls denomina planetes jovians. Son Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

16. Planetes menors del nostre Sistema Solar. De major a menor proximitat al Sol els 3 planetes menors són: Ceres, que està en l'anomenat cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter, Plutó, que està més allunyat que Neptú, i Eris que és l'últim astre del Sistema Solar. Plutó i Eris giren al voltant del Sol en plànols diferents al dels planetes.

Sistema Solar

17. Moviment dels planetes. Els nou planetes presenten dos tipus de moviments:
  • Moviment de rotació. És el de gir sobre el seu propi eix. Cada volta es denomina dia.
  • Moviment de translació. És el de gir al voltant del Sol. Cada volta es denomina any.

18. Meteoroide. Astre opac, generalment rocós, que gira al voltant del Sol i la dimensió del qual oscil·la entre el de les molècules que formen la pols còsmica i els 50 km de diàmetre. Si es desvien i travessen l'atmosfera terrestre, el frec amb l'aire fa que es tornin incandescents i generen un rastre de vapor brillant que rep el nom d'estrella fugaç. Els més petits es desintegren abans d'arribar a la superfície terrestre, però els més grans arriben a impactar i reben el nom de meteorits.

19. Asteroide. Astre opac, generalment rocós, que gira al voltant del Sol i que té una dimensió superior a un meteoroide però inferior a un planeta menor, és a dir d'entre 50 i 700 km de diàmetre. El 94% d'ells es mouen en òrbites situades entre Mart i Júpiter, formant el denominat anell d'asteroides. Són restes de matèria del Sistema Solar que no van arribar a formar un planeta.

20. Cometa. Astre petit que segueix una òrbita molt excèntrica i allargada i que només és visible quan passa prop del Sol. La calor solar fa que s'evapori el gel superficial del cometa i que s'aixequi pols formant una llarga cabellera que queda il·luminada, la denominada cua del cometa.

Test de resposta múltiple 1.2
Mots encreuats 1

Índex temes Geologia