Introducció. Entre tots els grups d'organismes pluricel·lulars els artròpodes és el grup biològic que ha tingut més èxit biològic en el nostre planeta, tan en quan a nombre d'espècies com en nombre d'individus, com en ecosistemes conquerits (observa el gràfic adjunt).

Tenen més d'un milió d'espècies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes són artròpodes i habiten tan al mar (crustacis), com a l'aigua dolça (crustacis i larves d'insectes) com al medi terrestre (insectes, aràcnids i miriàpodes). D'altra banda el seu èxit no és recent sinóque és un grup molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de 600 milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van aparèixer fa 200 milions d'anys. La raó del seu èxit bàsicament es el seu esquelet de quitina, una substància impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. En aquests punt són més eficaços que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat del vol d'un insecte amb el d'un ocell o de un rat-penat. Ells són els autèntics animals voladors. Però no tot són avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir una gran mida, perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les cèl·lules més profundes pels tubs traqueals requeriria un esforç excessiu. A continuació es presenten els diferents grups d'artròpodes i les característiques generals d'aquests autèntics reis del món animal.

Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre les característiques generals dels artròpodes, els aràcnids i els miriàpodes i realitza el Test de resposta múltiple 17.1 i el Relacionar dibuixos i noms 17.1 Després llegeix el text sobre els crustacis i els insectes i realitza els Tests de resposta múltiple 17.2, 17.3, 17.4 i 17.5 i el Mots encreuats 17

1. Els artròpodes. Són els invertebrats que tenen un esquelet extern de quitina amb apèndixs articulats mòbils. Tenen el cos segmentat, per a créixer experimenten mudes i en ocasions canvis de forma (metamorfosi). Presenten circulació oberta, és a dir el seu medi intern (hemolimfa) és impulsat pel cor cap a un vasos dels quals surt a unes grans llacunes internes i d'estes passa de nou al cor a través dels seus orificis laterals. Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insectes.

2. Els aràcnids. Són artròpodes que en lloc de mandíbules en la boca presenten dos apèndixs verinosos acabats en punta anomenats quelícers, que tenen el cos dividit en dues parts (prosoma i opistosoma), manquen d'antenes i tenen 8 potes en el prosoma. Respiren mitjançant uns conductes ramificats (tràquees) que duen l'aire des de l'exterior a cadascuna de les cèl·lules (respiració traqueal). Alguns, a més, presenten unes tràquees que conflueixen en cavitats que actuen com pulmons ja que en elles l'oxigen passa a un líquid intern que ho distribueix (respiració pulmonar).

3. Miriàpodes. Són artròpodes terrestres que presenten un cap amb 2 antenes i mandíbules i un tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Tenen respiració traqueal.

Es classifiquen en dos grups anomenats Diplòpodes i Quilòpodes.

Classificació dels Miriàpodes
	Diplòpodes. Tenen tronc cilíndric i dos parells de potes en cadascun dels segments. Són els anomenats milpeus que presenten la propietat d'enrotllar-se sobre si mateixos (no s'han de confondre amb les paneroles o porquets de Sant Antoni, també dites pasteretes, que son crustacis).
	Quilòpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes en cada segment. Són els anomenats centpeus Per exemple l'escolopendra.

Test de resposta múltiple sobre aràcnis i miriàpodes 17.1

Els grups de Crustacis més destacables són els Decàpodes, el Copèpodes, els Cirrípedes i els Isòpodes.

Classificació dels crustacis
Decàpodes. Es caracteritzen per tenir 10 potes. Per exemple les gambes, llagostes, escamarlans, i crancs.	Copèpodes. Són els crustacis que constitueixen el plàncton. Generalment són microscòpics.	Cirrípedes. Són crustacis sèssils. Per exemple els percebes i els balanus o glans de mar,	Isòpodes. Generalment aquàtics. Alguns són terrestres, com els porquets de Sant Antón.

5. Insectes. Són els artròpodes que tenen el cos dividit en tres parts denominades cap, tòrax i abdomen, que presenten un parell d'antenes, mandíbules, tres parells de potes i respiració traqueal. Es coneix més d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen a la terra, a l'aigua dolça però no en el mar.

A) Morfologia externa. En el cap tenen dos ulls composts i dos o tres petits ulls simples. Les dues antenes tenen funció olfactiva. La boca pot ser de tipus mastegador com la de la llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones o picador-xuclador com la dels mosquits. En el tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes. La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales. En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d'ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol. El abdomen té 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que són els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees, que ho distribueixen per totes les cèl·lules. En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles estan els orificis genitals i els apèndixs copuladors. En les femelles d'algunes espècies existeixen òrgans especials per a la posada d'ous (com el oviscapte de les llagostes) o per a la defensa (com l'agulló de les abelles).

B) Anatomia interna. Tenen respiració traqueal, un cor dorsal en forma de tub, sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa ventral i aparell digestiu tubular.

C) Reproducció. La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula. De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult. Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlida, i finalment a adult, com succeeix a les papallones.