3r d'ESO. Tema 16. REPRODUCCIÓ I. ELS APARELLS REPRODUCTORS HUMANS


Introducció. Necessitem nodrir-nos per continuar vius i també necessitem relacionar-nos amb l'exterior per poder aconseguir l'aliment, en canvi no necessitem reproduir-nos per continuar vius. La reproducció no ens serveix per continuar vius sinó per generar nous individus de la nostra espècie què continuïn vivint quan nosaltres ja estiguem morts. L'espècie humana presenta reproducció sexual amb dos tipus d'individus, els de sexe masculí o homes i els de sexe femenídones. En els humans la reproducció només és possible entre dos individus de diferent sexe. A més, com la nostra espècie viu fora de l'aigua i les cèl·lules reproductores masculines necessiten nedar per arribar a la cèl·lula reproductora femenina, l'home presenta un òrgan reproductor especial capaç d'introduir les cèl·lules masculines dintre del cos de la dona i aquesta també presenta un òrgan especial per facilitar la còpula i després tot l'embaràs. D'altre banda, l'existència de plaer en les relacions sexuals, com també passa en l'alimentació, és un factor que l'evolució ha potenciat ja que ajuda molt a assegurar que els humans es reprodueixen i perpetuïn l'espècie.

Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre l'aparell reproductor masculí i realitza el Test de resposta múltiple 16.1 i el Relacionar dibuixos amb noms 16.1. Després llegeix el text sobre l'aparell reproductor femení i realitza el Test de resposta múltiple 16.2, el Relacionar dibuixos amb noms 16.2 i el Mots encreuats 16.

1. La reproducció humana. La reproducció és la generació de nous individus. La reproducció humana és de tipus sexual ja que es realitza a partir de dos gàmetes de diferent tipus, anomenats espermatozoides i òvuls, que s'uneixen a l'interior del cos femení (fecundació interna), després de realitzar-se la còpula (coit), que és la introducció del penis masculí en la vagina de la dona. La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es multiplica constantment (desenvolupament embrionari) originant un embrió que s'alimenta a partir del cos matern mitjançant un òrgan anomenat placenta. Gràcies a això el nou individu ja surt completament format (viviparisme). En els humans la reproducció sexual no és un mer acte fisiològic, sinó que precisa d'un context d'afectivitat i compromís entre les dues persones perquè psíquicament sigui satisfactori per a ambdós. Això és una de les característiques de la sexualitat humana.

2. L'aparell reproductor masculí. Està constituït per dos testicles i dos epidídims continguts en una borsa (escrot), dos conductes deferents acabats en una dilatació anomenada "ampul·la del conducte deferent", cinc glàndules annexes (dues vesícules seminals, dues glàndules de Cowper i la pròstata) que aporten substàncies nutritives, i dos conductes ejaculadors que desemboquen en la uretra que recorre l'interior de l'òrgan copulador o penis. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, la qual cosa és necessària per la formació dels espermatozoides o espermatogènesi.

Els testicles són uns òrgans d'uns 4cm de diàmetre major. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats conductes seminals, a l'interior dels quals és on es generen els espermatozoides. També conté les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l'hormona testosterona, que és la responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.). Els epidídims són els llocs on s'emmagatzemen els espermatozoides. Les vesícules seminals segreguen un líquid nutritiu pels espermatozoides. La pròstata segrega el líquid prostàtic, que estimula els espermatozoides. Constitueix la major part del líquid que conté els espermatozoides, l'anomenat semen o esperma. Les glàndules de Cowper segreguen un líquid que lubrifica la uretra abans de la sortida dels semen (ejaculació). El penis és l'òrgan copulador masculí. Al seu interior presenta tres cilindres de teixit esponjós (2 cossos cavernosos a dalt i 1 cos esponjós a sota) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang. Això provoca la seva erecció i el seu augment de mida. L'extrem anterior rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat orifici urinari o meat urinari. El gland està recobert d'una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.

3. Fisiologia de l'aparell reproductor masculí. Els espermatozoides es generen en els conductes seminals dels testicles. Posteriorment s'emmagatzemen en una estructura anomenada epidídim. En el moment de la ejaculació els espermatozoides recorren el conducte deferent, l'ejaculador (que només té uns 2 cm de longitud) i la uretra. Durant el recorregut les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d'espermatozoides de (100 milions/cm3).

Test de resposta múltiple 16.1
Relacionar dibuixos amb noms 16.1

4. L'aparell reproductor femení. Està format per dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi o oviductes, que son dos conductes amb l'extrem lliure dilatat i capaç de recollir els òvuls que produeixen els ovaris, un òrgan de parets musculoses i molt dilatable anomenat úter o matriu, un conducte elàstic anomenat vagina i dos replecs cutanis gruixuts que tanquen la seva entrada i que formen els genitals externs femenins o vulva.

 
Els ovaris tenen una mida d'uns 3cm i estan sustentats per lligaments. Les trompes de Fal·lopi tenen uns 15cm de longitud i presenten unes prolongacions anomenades fímbries. L'úter és una borsa invertida amb forma de pera d'uns 6 a 9cm de llarg i 3 a 4 d'ample. En ell es pot diferenciar una entrada o coll i la resta o cos uterí. Aquest presenta unes parets molt musculoses i una capa mucosa molt vascularitzada, l'endometri, que cada mes es desprèn en part (menstruació o regla) i que després es torna a regenerar. La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 12cm capaç d'allotjar el penis durant el coit. A la vulva o genitals externs femenins es pot diferenciar els següents elements: els dos llavis majors (dos gruixos repleguis cutanis coberts de pèls), els dos llavis menors (dos fins repleguis cutanis interns), el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible), l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de l'orina) i l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està parcialment tancat per una membrana anomenada himen que s'esquinça en realitzar el primer coit.

5. Fisiologia de l'aparell reproductor femení Aproximadament cada mes, en un o altre dels dos ovaris, un fol·licle ovàric madura i allibera un òvul. La resta del fol·licle es transforma en el cos blanc o cos àlbicans i posteriorment es cicatritza. L'òvul entra en la trompa de Fal·lopi on pot unir-se a un espermatozoide si ha hagut una còpula. Si l'òvul no és fecundat, després de recórrer la trompa de Fal·lopi, travessa l'úter i la vagina i surt a l'exterior. Al cap de dues setmanes, com no hi ha cap embrió que rebre, el endometri uterí es desprèn (menstruació). Posteriorment es regenera en tan sols 5 dies.


6. Normes d'higiene i de prevenció de malalties relacionades amb els aparells reproductors. Els òrgans reproductors presenten orificis que poden ser aprofitats pels microbis per entrar en el nostre cos i també presenten replecs que poden ser aprofitats per petits organismes per instal·lar-se. D'altre banda, els nostres aparells reproductors generen secrecions que poden servir de medi de cultiu pels microbis. Per tot això es recomana una higiene íntima diària amb aigua sabonosa. En els homes, corrent el prepuci i rentant el gland i, en les dones, separant els llavis de la vulva. De forma sistemàtica les dones, a partir del 40 anys, han d'anar al metge al menys una vegada a l'any per fer-se una observació ginecològica i els homes, a partir dels 45 anys, per fer-se un seguiment de la pròstata. A més s'ha d'anar al metge sempre que s'observi algun trastorn, com per exemple un petit bony en el pit o una petita dificultat en la micció.
Test de resposta múltiple 16.2
Relacionar dibuixos amb noms 16.2

Mots encreuats 16

Índex general de temes de 3r d'ESO