.................................... La cèl·lula, els teixits i les funcions vitals

Introducció. Tots els organismes estem constituïts per cèl·lules i per això és tan important saber com són les cèl·lules i com funcionen. De fet, encara no se sap del tot com funcionen ni quins mecanismes fan servir per controlar elles mateixes quan toca fer una cosa i quan han de deixar de fer-la. Elles ho fan i això és suficient, excepte quan deixen de fer-ho bé i comencen les anomenades malalties degeneratives, com per exemple el càncer, en el que les cèl·lules no paren mai de dividir-se i provoquen la mort de l'organisme. El món de les cèl·lules és un món apassionant, ple de misteris i en el que pràcticament cada any es fan gran descobriments. De tot això tracta aquest tema.

Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre la cèl·lula i els teixits i realitza el Test de resposta múltiple 10.1 Després llegeix el text sobre les tres funcions vitals i realitza el Test de resposta múltiple 10.2, el Mots encreuats 10 i el Completar frases 10.

1. La cèl·lula. És l'estructura viva més senzilla que es coneix, és a dir que és capaç de realitzar les tres funcions vitals, que són nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Consta de dues parts que són la membrana plasmàtica i el citoplasma.

  • Membrana plasmàtica. És la capa que delimita la cèl·lula. Regula l'entrada i sortida de substàncies.
  • Citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. En ell es pot diferenciar un mitjà líquid denominat plasma o citosol i una sèrie d'estructures anomenades orgànuls cel·lulars. Els principals són els ribosomes, els vacúols, els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi i, només en les cèl·lules que fan la fotosíntesi, també els cloroplasts.

A l'interior de la cèl·lula hi ha una o més molècules d'una substància anomenada ADN. Es tracta d'unes molècules molt llargues, tan llargues que tenen aspecte de fil de cosir, que contenen la informació genètica, és a dir la informació de com és i com funciona la cèl·lula. Una còpia d'aquestes molècules es passa a cadascuna de les cèl·lules filles perquè puguin existir. Segons que les molècules d'ADN estiguin soltes al citosol o rodejades d'una membrana especial formant una estructura anomenada nucli, es diferencien dos tipus de cèl·lules: les procariotes i les eucariotes.

Cèl·lules procariotes. Són les cèl·lules que no tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN més o menys condensat en una regió del citoplasma però sense estar rodejat d'una membrana. El exemple més important de cèl·lules procariotes són els bacteris. Són cèl·lules molt senzilles, els seus orgànuls pràcticament només són els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules) i algunes també tenen uns flagels molt senzills.

Cèl·lules eucariotes. Són les cèl·lules que tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN rodejat d'una membrana. Tenen estructura eucariota les cèl·lules dels animals, plantes, algues, fongs i protozous.

2. La cèl·lula eucariota. És pot definir com una estructura biològica constituïda per tres parts denominades membrana plasmàtica, citoplasma i nucli, i que és capaç de realitzar les tres funcions vitals. La cèl·lula eucariota és la unitat estructural i funcional de tots els organismes pluricel·lulars Presenta formes i grandàries molt diferents. Generalment tenen una mida d'uns uns 0,020 mm, però algunes cèl·lules eucariotes com el rovell de l'ou de gallina, tenen més d'un centímetre de diàmetre.

3. Tipus de cèl·lules eucariotes. Es diferencien dos tipus principals que són les constitueixen els animals i les que constitueixen els vegetals.

• Cèl·lules animals. Es caracteritzen per no presentar membrana de secreció o, si la presenten, mai és de cel·lulosa, per tenir vacúols molt petites, per la manca de cloroplasts i per presentar centrosoma un orgànul relacionat amb la presència de cilis i de flagels.
 • Cèl·lules vegetals. Es caracteritzen per presentar una paret gruixuda de cel·lulosa situada a l'exterior (sobre la membrana plasmàtica), per tenir grans vacúols i cloroplasts (uns orgànuls de color verd degut al fet que contenen clorofil·la, que és la substància gràcies a la qual poden realitzar la fotosíntesi) i per que no tenen ni cilis ni flagels.


4. Teixits. És un conjunt de cèl·lules especialitzades en realitzar una determinada activitat. Per exemple recobrir superfícies com fa el teixit epitelial, o en contreure's com fa el teixit muscular.

 
Test de resposta múltiple 10.1 		Relacionar dibuixos amb noms 10


5. La funció de nutrició. És la funció de captació de matèria i energia.

• Nutrició autòtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria inorgànica. Si per a això s'utilitza energia lluminosa es parla de fotosíntesi i si s'utilitza l'energia despresa en reaccions químiques es parla de quimiosíntesi. Són organismes fotosintètics les algues, les plantes i determinades bacteris. Són organismes quimiosintètics alguns pocs tipus de bacteris. En la fotosíntesi que fan les algues i les plantes es desprèn oxigen. La reacció química de la fotosíntesi és:

 

Matèria inorgànica
(diòxid de carboni + aigua)

+
llum
—>

Matèria orgànica
+

oxigen

  

• Nutrició heteròtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria orgànica. En la naturalesa aquesta matèria solo la produeixen els éssers vius, per tan alimentar-se de matèria orgànica vol dir alimentar-se d'altres organismes, ja siguin vius o morts. En una primera etapa es produeix la digestió dels aliments fins arribar a unes molècules petites (nutrients) capaços d'entrar en les cèl·lules. Dintre d'elles, en uns orgànuls anomenats mitocondris, reaccionen amb l'oxigen (l'anomenada respiració cel·lular), alliberant l'energia que precisa l'ésser viu. La resta de les molècules de nutrients s'utilitzen per a crear reserves d'energia o per a generar estructures i així créixer. La reacció química de la respiració cel·lular és:

 
Matèria orgànica
+
oxigen
—>
Matèria inorgànica
(diòxid de carboni + aigua)
+
Energia
  
 

6. La funció de relació. És la captació d'estímuls i l'emissió de respostes adequades.

• Els estímuls poden ser químics, tàctils, lluminosos o acústics.

• Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals, com succeeix amb les arrels de les plantes respecte a l'aigua (quimiotropisme) o amb les branques respecte a la llum (fototropisme).

7. La funció de reproducció. És la generació de nous individus. Hi ha dos tipus de reproducció, la reproducció asexual i la reproducció sexual.

8. La reproducció asexual. És aquella en la que els descendents són genèticament idèntics al progenitor, és a dir tenen la mateixa informació en el seu ADN. Un exemple de reproducció asexual és el d'una branca de gerani que es trenca i es planta en terra. Al cap d'un temps la branca genera arrels i es forma un nou gerani. En la reproducció asexual només hi ha un progenitor i un procés de multiplicació cel·lular en el qual les cèl·lules filles són idèntiques a la cèl·lula mare. Aquest tipus de divisió cel·lular es denomina mitosi.

• Tipus de reproducció asexual en els organismes unicel·lulars. Segons la forma de dividir-se la cèl·lula es distingeix la bipartició, la gemmació i l'esporulació.

 


Bipartició



Gemmació



Esporulació

• Tipus de reproducció asexual en els organismes pluricel·lulars. Bàsicament consisteix en un fragment del progenitor que creix i dóna lloc a un nou individu. Es distingeix la reproducció per esqueixos al gerani, per tubercles a la patata, per bulbs a la ceba i per escissió o per gemmació en els pòlips.

9. La reproducció sexual. És aquella en la que els descendents són genèticament diferents dels seus progenitors i diferent també entre els germans. Es realitza mitjançant cèl·lules especials anomenades cèl·lules sexuals que només tenen la meitat d'informació genètica i que és diferent a cada cèl·lula. Les cèl·lules sexuals s'originen mitjançant una divisió cel·lular especial anomenada meiosi. Hi ha dos tipus de cèl·lules sexuals: els gàmetes i les espores sexuals.

• Reproducció sexual per gàmetes. Es realitza mitjançant la unió (fecundació) d'un gàmeta masculí amb un gàmeta femení. Això dóna lloc a una cèl·lula (zigot) que ja té la informació genètica completa. El zigot per multiplicació dóna lloc a un embrió i després a tot un nou individu. Els gàmetes masculins dels animals es denominen espermatozoides i els de les plantes anterozoides. Els gàmetes femenins dels animals es diuen òvuls i els de les plantes oosferes. La fecundació pot ser externa o interna gràcies a òrgans copuladors. En els animals el desenvolupament embrionari es pot produir dintre d'un ou (ovípars) o en l'interior del cos matern (vivípars).


• Reproducció mitjançant espores sexuals. En ella una sola espora ja genera tot un nou individu. Es dóna en fongs i en plantes. En aquestes últimes s'alterna una reproducció sexual mitjançant gàmetes amb una reproducció sexual mitjançant espores.

• Reproducció alternant. Es dóna per exemple en algunes espècies de meduses. En ella s'alterna una reproducció sexual per gàmetes amb una reproducció asexual mitjançant fragmentació.

Test de resposta múltiple 10.2
Mots encreuats 10

Índex general de temes de Biologia