Introducció. Quan visitem zones naturals ben conservades podem observar que els organismes pertanyen a un elevat nombre d'espècies diferents. Es diu que aquests llocs presenten un biodiversitat alta. És el contrari que passa en una ciutat o en un camp de cultiu, en els que els organismes o són tots de la mateixa espècie o pertanyen a unes poques espècies. La generació d'una nova espècie a partir d'una espècie anterior és un procés que necessita centenars de milers d'anys d'evolució. Des d'una perspectiva evolutiva es diu que la biodiversitat és la resposta dels éssers vius, mitjançant l'evolució adaptativa de les espècies, a la multitud d'ambients esdevinguts al llarg de la història de la vida a la Terra. Cada espècie té una sèrie de característiques, moltes vegades úniques, que els humans hem pogut aprofitar per la nostra alimentació o per curar les nostres malalties. Per tot això hem de mantenir amplis espais naturals on pugin continuar vivint totes les espècies. Com hi ha més de 3.000.000 d'espècies vives per facilitar el seu estudi s'han agrupat en cinc regnes diferents. A continuació es descriuen aquests regnes i s'estudien els dos primer grups d'estructures vives.

Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre la classificació dels organismes i realitza el Test de resposta múltiple 11.1 Després llegeix el text sobre els virus i els bacteris i realitza el Test de resposta múltiple 11.2, el Mots encreuats 11 i el Completar frases 11.

1. Concepte d'espècie. Una espècie és el conjunt d'organismes que poden reproduir-se entre si i donar lloc a descendents que també són fèrtils.

2. Concepte de biodiversitat. S'entén per biodiversitat el conjunt d'espècies que viuen o han viscut en la Terra. Una forma de mesurar la biodiversitat d'una zona és calculant la probabilitat que al agafar dos organismes al atzar siguin d'espècies diferents. Si aquesta probabilitat és alta es diu que la biodiversitat de la zona és alta. És el que passa per exemple en un escull coral·lío en una selva verge. Si aquesta probabilitat és baixa, es diu que la biodiversitat de la zona és baixa. És el que passa per exemple en un camp de blat o en un formiguer.

3. Història de les classificacions dels organismes. L'elevat nombre d'espècies descobertes ha fet necessari agrupar-les per a facilitar el seu estudi, és a dir per a deduir en què es diferencien unes d'altres.

Les principals classificacions proposades a lo llarg de la història són:

1. La classificació d'Aristòtil. Fa més de 2000 anys aquest filòsof grec pensava que sol havia uns quants centenars d'espècies. Les classificava en dos regnes, el Regne dels animals i el Regne de les plantes. Els animals els classificava segons si tenien o no sang vermella.

2. La classificació de Linné. Linné va ser un botànic suec que va viure entre 1707 i 1778. Va establir una jerarquia de grups o tàxons. En ella cada grup de nivell superior abasta un o diversos grups de nivell inferior. També va idear la nomenclatura binomial de les espècies. A continuació es defineixen els principals conceptes que va proposar Linné.

• Taxó. S'anomena taxó qualsevol grup d'organismes en una classificació jerarquitzada d'éssers vius.

• Tipus de tàxons. De superior a inferior són:

• Regne
• Fílum (o Divisió)
• Classe
• Ordre
• Família
• Gènere
• espècie

Un Regne abasta diversos Fílums, un Fílum compren diverses Classes i així successivament.

• Taxonomia. És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'establir els diferents tàxons

• Sistemàtica. És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'agrupar els tàxons jeràrquicament.

• Nomenclatura binomial. És una forma de denominar a cadascuna de les espècies mitjançant dos noms en llatí: el primer nom és el nom del Gènere i el segon nom és el nom de l'espècie. El nom del Gènere i de l'espècie s'han d'escriure en lletra cursiva si és tracta d'un escrit a maquina i subratllat si es tracta d'un manuscrit. Aquests dos nom s'han d'escriure en minúscules excepte la primera lletra del Gènere que s'ha d'escriure amb majúscula. Per exemple el nom científic del llop s'escriu així: Canis lupus

3. La classificació dels cinc regnes. És la classificació actual. El criteri seguités agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu).

• El primer criteri que es considera és si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes)
• El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars
• El tercer criteri que es considera és si si les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofítics)
• El quarts criteri que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la seva digestió
• El cinquè criteri que es considera és si la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).

(En fons verd apareixen els tàxons que només es nodreixen fent la fotosíntesi)

4. Els virus.

Els virus són estructures vives formades per una o més molècules d'àcids nucleics (ADN o ARN, mai els dos a la vegada) envoltades per una coberta de proteïnes anomenada càpsida. Alguns posseeixen a més un embolcall membranós. No arriben a tenir la complexitat d'una cèl·lula ja que manquen d'un conjunt d'enzims en el seu interior capaços de realitzar la funció de nutrició. A causa de això se'ls considera una forma de vida acel·lular. Són paràsits obligats d'altres éssers vius, ja que per a reproduir-se han d'entrar en les seves cèl·lules i utilitzar els seus ribosomes i les seves reserves moleculars. Són molt petits, més de 10 vegades més petits que els bacteris, pel que, en general, només són visibles al microscopi electrònic. Cal recordar que les cèl·lules eucariotes generalment mesuren 0,02 mil·límetres i són 10 vegades més gran que les cèl·lules procariotes i que aquestes són generalment 10 vegades més gran que els virus.

Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola cèl·lula sense nucli. El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys condensat en una regió del citoplasma cel·lular denominada nucleoide o fals nucli. Són cèl·lules molt senzilles. De fora a dintre es poden distingir les següents estructures: la càpsula bacteriana (capa mucosa externa que pot faltar), la paret bacteriana (capa rígida que en ocasions suporta flagels molt senzills), la membrana plasmàtica i el citoplasma. Dintre d'aquest es poden diferenciar l'ADN, els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules) i les inclusions.

La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que el d'una cèl·lula eucariota corrent. Només presenta quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils (bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).

Test de resposta múltiple 11.2

Mots encreuats 11