...............................REGNE
PLANTES (METÀFITS) III. Les Angiospermes
|
Introducció. Les Angiospermes
són les plantes amb flors i fruits, és a dir són
les plantes més complexes que existeixen. Gràcies a això
són les que tenen més possibilitats de sobreviure. Actualment
ja constitueixen les 2/3 parts de totes les espècies de plantes
que existeixen. Les seves aventatges sobre les Gimnospermes són:
a)
Generalment la pol·linització és realitza a través
dels insectes que van de flor en flor i això és un sistema
més eficaç que la pol·linització pel vent.
b)
La fecundació és molt més ràpida i la formació
de les llavors també, no precisa d'un parell d'anys com passa
amb els pins
c)
La dispersió de les llavors és més eficaç
perquè estan dintre de fruits. Hi han fruits que propicien
ser menjats i després les llavors surten amb les dejeccions, lluny
de l'ombra dels seus progenitors que dificultaria el seu creixement. Altres
fruits, com el coco, suren a l'aigua i poden travessar mars, altres fruits
presenten ganxos que s'enreden al pel o a les plomes dels animals, etc.
d)
La germinació de les llavors és també molt més
ràpida. Per exemple, hi ha plantes d'alta muntanya que neixen
es reprodueixen i moren deixant llavors per l'any següent, en només
les poques setmanes en les que no hi ha neu.
Tot
això fa de les angiospermes el grup més interessant de totes
les plantes.
|
Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre les característiques
generals i la classificació de les plantes i
realitza el Test de resposta múltiple 15.1 i el Relacionar dibuixos
i noms 15.1 Després llegeix el text sobre les angiospermes i realitza
el Test de resposta múltiple 15.2, el Relacionar dibuixos i noms
15.2 i el Mots encreuats 15.
|
1. Les Angiospermes. Són les
plantes que tenen flors i fruits, per la qual cosa presenten
les seves llavors tancades dintre de fruits. Les flors estan formades
per una sèrie de fulles modificades i en elles es pot distingir
les següents parts:
1. Peduncle floral.
És el la zona que uneix la flor a la tija. El peduncle floral
acaba en el receptacle floral que és un eixamplament d'on
sorgeixen les altres peces de la flor.
2. Calze.
És el conjunt d'unes petites fulles verdes, anomenades sèpals,
que hi ha a la base de la flor.
3. Corol·la.
És el conjunt d'unes fulles que generalment presenten colors
molt vistosos o són blanques, anomenades pètals.
Els de color viu són fàcilment detectables pels insectes
diürns i els blancs pels insectes nocturns. A més, moltes
vegades desprenen olors per a facilitar la seva detecció i en
la seva base segreguen una substància ensucrada anomenada
nèctar que, com el mateix pol·len, serveix d'aliment
a molts insectes. Això indueix les visites dels insectes i amb
això la transmissió de pol·len entre una flor i
altra, és a dir la pol·linització per insectes.
4. Androceu.
És la part masculina de la flor. Està format per un conjunt
de filaments anomenats estams. En cada estam es pot distingir
un filament i dos eixamplaments finals denominats teques.
A l'interior de les teques estan els sacs pol·línics
en els quals es produeixen els grans de pol·len.
5. Gineceu.
És la part femenina de la flor. Està formada per una o
més estructures en forma de botella de coll allargat denominades
pistils. Cada pistil està formada per una o per diverses
fulles modificades que reben el nom de carpels. En un pistil
es pot distingir tres part: la base eixamplada o ovari, el coll
o estil i la boca o estigma que posseeix una sèrie
de pèls que ajuden a la fixació dels grans de pol·len
quan cauen sobre ells. A l'interior del ovari hi ha una o més
formacions anomenades òvuls a l'interior dels quals es
troben els gàmetes femenins o oosferes.
|
|
Test
de resposta múltiple 15.1
Relacionar
dibuixos amb noms 15.1
|
2. El cicle biològic de les Angiospermes.
El gra de pol·len fixat sobre l'estigma genera un llarg
tub anomenat tub pol·línic que recorre l'estil fins
un òvul. Per ell descendeix el gàmeta masculí
que s'uneix amb la oosfera (fecundació) i es forma
una cèl·lula anomenada zigot. Aquesta, per multiplicació,
genera un embrió que, juntament amb la resta també
transformada de l'òvul, constitueix la llavor. Mentre es forma
la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en
les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen
fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm,
la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses es denominen
fruits secs. Per exemple el gira-sol, el blat, la gla, el pèsol
i la mongeta. |
|
3. Tipus de Angiospermes. Es distingeixen dos tipus que són:
les Monocotiledònies, que són les que presenten llavors
amb un cotilèdon, i les Dicotiledònies, que són
les que presenten llavors amb dos cotilèdons. Evolutivament les
Monocotiledònies són les més recents però
ja tenen el triple d'espècies que les Dicotiledònies. Les
seves característiques diferencials són:
|
|
Monocotiledònies
|
Dicotiledònies
|
Els embrions
presenten un sol cotilèdon |
Els embrions
presenten dos cotilèdons |
Arrels fasciculades,
és a dir totes neixen del mateix lloc i formen un feix |
Arrels axonomorfes,
és a dir hi ha una arrel principal de la qual broten arrels
secundàries |
Les fulles són
laminars, llargues, estretes, sense pecíol i els nervis
generalment són paral·lels |
Les fulles són
laminars i presenten una gran varietat de formes i els nervis no
són paral·lels entre sí. |
Presenten o
3 o 6 pètals |
Presenten o
4 o 5 pètals |
Exemples: tulipa,
bannaner i blat |
Exemples: perera,
ametller i roure |
|
Test
de resposta múltiple 15.2
Relacionar
dibuixos amb noms 15.2
|
Mots
encreuat 15
|
Índex
general de temes de Biologia
|