....................................................... LA
NUTRICIÓ I LA SALUT
|
Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre la nutrició
i els tipus de nutrient i realitza el Test de resposta múltiple
5.1. Després llegeix les explicacions sobre les necessitats de
nutrients i realitza el Test de resposta múltiple 5.2 i els Mots
encreuats 5.
|
1. Nutrients. Són les substàncies que ens
proporcionen l'energia que necessitem per a mantenir-nos vius i la matèria
que precisem per a créixer i desenvolupar-nos. Els nutrients
són les substàncies químiques que constitueixen els
aliments i, també, les quals constitueixen la matèria
del nostre cos. Exemples de nutriente són la glucosa, els
aminoàcids, els àcids grassos, etc.
2.
Aliments. Són els productes dels quals obtenim els
nutrients necessaris per a la vida. Aliment és doncs tot allò
que mengem o bevem i que dóna lloc a nutrients. Exemples d'aliments
són la fruita, la carn, la llet, els ous,
etc.
3.
Nutrició. En sentit estricte és el conjunt
de reaccions químiques mitjançant les quals l'organisme
obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments.
Per exemple l'obtenció d'energia en la cèl·lula a
partir de la glucosa. Aquest conjunt de reaccions és un procés
que es dóna de forma automàtica, directa i
independent de la nostra voluntat. En sentit ampli la funció
de nutrició comprèn també tots els processos que
acompanyen a l'anterior, és a dir l'alimentació,
la digestió, la respiració,
la circulació i l'excreció.
4.
Alimentació. És l'acció de prendre
i ingerir aliments, és a dir el menjar i el beure. L'alimentació
és un procés discontinu, voluntari i, per
tant, educable.
|
5.
Tipus de nutrients. Es distingeixen els següents
tipus:
|
En
el transcurs de la digestió el midó és descompost
en centenars de glucoses per l'acció dels enzims digestius
"amilases"
|
Glúcids.
La seva funció és aportar energia (4kcal/g) excepte
en el cas de la cel·lulosa, constituent de l'anomenada "fibra
vegetal", la missió de la qual és regular el trànsit
intestinal gràcies que augmenta el volum de la femta. Es distingeixen
els glúcids senzills o sucres com són la glucosa,
sacarosa i fructosa
de les fruites i la lactosa
de la llet; i els glúcids complexos o fècules
com el midó dels cereals, de
les llegums i de les patates. |
|
En
el transcurs de la digestió les grasses o triglicèrids
es descomposen en glicerina i àcids grassos per
l'acció dels enzim digestius "lipases"
|
Lípids.
La seva funció principal és aportar energia (9kcal/g).
Altres funcions són constituir estructures (membrana plasmàtica,
greixos protectors dels ronyons, etc.), constituir reserves energètiques
(teixit adipós), aïllant tèrmic (pannicle adipós)
i afavorir reaccions (vitamines lipídiques). Els més
coneguts són els triglicèrids
i els àcids grassos de les grasses
animals i dels olis vegetals i el colesterol,
molt abundant en el rovell dels ous. |
|
En
el transcurs de la digestió les proteïnes es descomposen
en decenes d'aminoàcids per l'acció dels enzims
digestius "proteases"
|
Proteïnes.
Realitzen moltes funcions. Les dues principals són constituir
estructures (com les proteïnes actina
i miosina de la musculatura
i la proteïna col·lagen
dels ossos, cartílags, tendons i lligaments) i constituir els
enzims que són les molècules que regulen la digestió
dels aliments i totes les reaccions químiques internes de les cèl·lules.
Altres funcions són constituir els anticossos, constituir
algunes hormones com l'hormona del creixement
i l'hormona insulina, i servir com font
d'energia en cas de extrema necessitat (4kcal/g) com l'albúmina
de la sang. |
|
|
Aigua.
La seva principal funció és constituir el mitjà
en el qual es realitzen totes les reaccions químiques pròpies
dels éssers vius. A més de constituir el mitjà
intern de les cèl·lules, també es troba constituint
el líquid intercel·lular i el mig intern circulant
dels animals, com és la sang i la limfa, i el mig intern de les
plantes, l'anomenada saba. És doncs el mitjà que transporta
tots els nutrients. Es troba en tots els aliments en major o menor proporció. |
|
|
Substàncies
minerals. Són substàncies inorgàniques
que ocupen distintes funcions com constituir estructures esquelètiques
(el fosfat de calci i el carbonat
de calci dels ossos), mantenir la sanitat del mitjà
intern (el clorur sòdic i
el clorur potàsic de la sang)
i intervenir en la constitució de substàncies químiques
específiques (com el ferro
de l'hemoglobina i el iode de l'hormona
tiroxina). (Veure imatge de clorur sòdic (NaCl) disolt en aigua). |
6. Necessitats de nutrients.
Segons la quantitat que es precisa de cada tipus de nutrient es distingeixen
els macronutrients, que són els que es precisen en grans
quantitats, ja que serveixen per aportar energia i per construir estructures
corporals, i els micronutrients, que són els que es precisen
en molt petites quantitats, però que sense ells no és
possible viure ja que són els que regulen reaccions químiques
específiques. Els macronu-trients són per exemple
els sucres, les fècules, els triglicèrids
o greixos, les proteïnes i l'aigua.
Els micronutrients són les vitamines
i alguns elements minerals com el iode,
el ferro, el liti,
etc.
|
Test
de resposta múltiple 5.1
|
7. L'energia dels aliments.
A l'interior de les cèl·lules els nutrientes poden combinar-se
amb l'oxigen i desprendre's diòxid de carboni, aigua i energia.
Aquesta energia se sol expressar en calories o en quilocalories.
Una caloria és la quantitat de calor necessària per
a elevar un grau centígrad la temperatura d'un gram d'aigua. Una
quilocaloria és 1000 calories. Si s'ingereix massa aliment
l'energia sobrant s'emmagatzema en forma de lípids, ja que
és el tipus de molècules que guarda més energia per
unitat de pes. Les necessitats energètiques varien amb l'edat.
Entre els 15 i els 18 anys es dóna el màxim que és
de 2500 kcal/dia en les dones i 3000 kcal/dia en els homes. També
vària segons l'activitat. Per exemple assegut és de
100 kcal/hora, passejant és de 160 kcal/hora i caminant ràpid
és de 320 kcal/hora).
|
|
8. Dietes saludables i equilibrades. S'entén
per dieta el conjunt de tipus d'aliments que normalment ingerim
així com la seva quantitat i proporció. Es considera
que una dieta és bona quan és completa i equilibrada.
1. Completa
vol dir que conté tots els nutrients que necessitem (glúcids,
lípids, proteïnes, aigua i substàncies minerals).
2. Equilibrada vol dir que la proporció entre els nutrientes
és l'adequada.
Les necessitats
nutricionals varien d'una persona a una altra i són molt difícils
d'avaluar, però si amb una dieta normal el seu estat de salut és
bó i el seu pes és correcte, es pot deduir que les necessitats
nutricionals d'aquest individu s'ajusten a la mitjana.
|
9.
Prevenció de les malalties provocades per la mal nutrició.
És convenient:
1. Ingerir tots
els tipus d'aliments sense deixar cap. És a dir ingerir almenys
un poc dels que ens agraden menys i evitar ingerir massa dels que ens
agraden més.
2. Ingerir la quantitat
precisa per a no engreixar-se ni aprimar-se. És convenient
pesar-se amb certa regularitat. En persones en creixement sempre deu donar-se
un augment de pes.
3. No abusar
dels dolços ni dels greixos. En canvi és necessari
ingerir cada dia fibra vegetal (present en verdures i fruites)
per a facilitar el trànsit intestinal i la defecació.
4. Alternar la
carn amb el peix com fonts de proteïnes. Un excés de
proteïnes animals pot provocar malalties com la gota (dolor articular
per excés d'urats).
5. No abusar
dels ous ni de les grasses animals pel seu alt contingut en colesterol
que pot dipositar-se en l'interior de les artèries i provocar
infarts.
6. Consumir fruites
i amanides ja que, com normalment s'ingereixen crues, són
molt riques en vitamines. Aquestes substàncies també
estan presents en les verdures, en les carns i els peixos, però
com són molt sensibles a la calor, es destrueixen al bullir aquests
aliments.
7. Repartir els
menjars al llarg del dia, procurant que el desdejuni sigui abundós
i el sopar escàs si poc després es va a dormir,
i mantenir la regularitat horària dels menjars.
8. Beure de 1,5
a 2 litres d'aigua cada dia.
9. No abusar
de la sal (menys de 3g al dia) per a evitar problemes renals i de
pressió arterial.
10. Evitar els
destil·lats alcohòlics (ginebra, brandi, etc.) ja
que són molt tòxics pel fetge.
11. En cas de
diarrees ingerir molts líquids, arròs, i pastanaga bullits,
peix bullit i poma bullida o iogurt. Evitar els aliments crus i
els rics en fibra.
12. En cas de
restrenyiment es recomana les verdures, les prunes i el pa integral.
|
Test
de resposta múltiple 5.2
|
Mots
encreuats 5
|
|
Índex
general de temes de Biologia
|