1. L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat
de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid
de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració
mitocondrial.
2.
Parts de l'aparell respiratori.
L'aparell respiratori humà està constituït per les
fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea,
els dos bronquis i els dos pulmons. El pulmó dret
té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul
presenta centenars de lòbuls secundaris o lobulets.
Els bronquis a l'entrar en els pulmons es ramifiquen apareixent
els bronquíols, que es tornen a ramificar entrant cadascun
en un lobulet, on al ramificar-se de nou formen els capil·lars
bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets
dels quals presenten expansions globoses cridades alvèols pulmonars.
La major part de la superfície interna de les vies respiratòries
presenta cèl·lules productores de moc, substància
molt viscosa on queden adherides les partícules que porta l'aire
i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques.
Amés les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols
presenten internament cèl·lules ciliades que mouen
el moc cap a la faringe d'on per deglució passarà a l'esòfag.
|
1. Orificis
nasals. Són
dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres
nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls
que filtren l'aire i unes glàndules secretores
de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.
2. Fosses
nasals. Són
dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu
interior presenten uns replecs anomenats cornets,
que frenen el pas de l'aire, afavorint així la seva humidificació
i escalfament.
3. Faringe.
Conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses
nasals, la cavitat bucal, l'oïda
mitjà (a través de les trompes
d'Eustaqui), la laringe i l'esòfag.
4. Boca. Permet
l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació
que proporcionen les fosses nasals.
5. Llengua.
Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir
els aliments.
6. Epiglotis.
És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici
s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint
així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.
7. Laringe.
És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les
cordes vocals.
8. Cordes
vocals. Són
dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe.
L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis
i dóna pas a la tràquea.
Constitueixen l'òrgan fonador dels
humans.
9.
Cartílag tiroide.
És el primer cartílag de la tràquea. Està
més desenvolupat en els homes. En aquests provoca una prominència
en el coll denominada la nou del coll i una
veu més greu.
10. Esòfag.
És un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la
tràquea.
|
11. Tràquea.
Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït
per una sèrie de cartílags anulars
tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar així frecs
amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.
12. Pulmons.
El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.
13. Artèria
pulmonar. Conté
sang pobra en oxigen i rica en diòxid
de carboni que es mou des del cor cap als pulmons.
14. Vena
pulmonar. Conté
sang rica en oxigen i pobra en diòxid
de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor.
15. Músculs
intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per
augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir
l'inspiració.
16. Costelles
17. Pleures.
Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha
entre elles està ple de l'anomenat líquid
pleural. La seva finalitat és evitar el frec entre els pulmons
i les costelles.
18. Cavitat toràcica.
És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on
s'allotgen els pulmons.
19. Bronquis.
Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea
20. Bronquíols.
Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions
originen els anomenats capil·lars bronquials
que finalitzen en els sàculs pulmonars,
que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades
alvèols pulmonars. Considerant els
dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols.
21. Cavitat cardíaca.
És on s'allotja el cor.
22. Diafragma.
És tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiració
descendeix permetent la dilatació pulmonar
i durant l'espiració ascendeix afavorint el buidatge
dels pulmons.
|
4. La respiració externa en els humans. La
respiració externa o ventilació comprèn les
tres següents etapes:
1.
Inspiració.
En ella els músculs intercostals externs
es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum,
i el diafragma descendeix. Tot aixòaugmenta
la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons
es dilatin i entri aire ric en O2.
2.
Intercanvi de gasos. En ella l'aire ric en O2 arriba fins
els alvèols pulmonar,
les parets dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós.
Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis
que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2,
el CO2 passa a l'interior dels alvèols
i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil·lars
sanguinis.
3.
Expiració. En ella els músculs
intercostals externs es relaxen i les costelles
i l'estèrnum baixen, i el diafragma
ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica,
provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric
en CO2.
|
5.
L'intercanvi gasós. Les característiques
de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars
són:
1) La sang procedent
del cor que arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen
els alvèols pulmonars està
carregada de diòxid de carboni i conté molt poca quantitat
d'oxigen.
2) Al
alvèols pulmonars arriba aire procedent de l'exterior que
és ric en oxigen. També arriba diòxid de carboni
procedent dels capil·lars sanguinis.
El resultat és una barreja de gasos en que predomina l'oxigen.
3) La distància
que hi ha entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols
pulmonars i els gasos continguts a l'interior dels capil·lars sanguinis
és molt petita, només 0,6 micres (0,6µ) i
les parets que els separen són permeables a ells. Degut a això
els gasos poden passar d'uns als altres. El resultat és que ambdues
barreges de gasos acaben tenint una composició molt semblant.
4) La sang que
surt dels capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols
pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre en
diòxid de carboni.
|
6.
La capacitat pulmonar
Volum corrent (VC).
Es el volum d'aire que normalment entra en una inspiració o surt
en una expiració. En els homes és 0,5 litres.
Volum de la reserva
inspiratòria (VRI). És el volum d'aire que entra de
més en una inspiració forçada. En els homes és
3 litres.
Volum de la reserva
expiratòria (VRE). És el volum d'aire que surt de més
en una expiració forçada. En els homes és 1 litre.
Capacitat vital
(CV). És el volum d'aire que es pot expirar després
d'una inspiració forçada. Equival a la suma dels tres anterior
volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres.
Volum residual
(VR). És el volum d'aire que sempre resta a l'interior del
pulmons. En els homes és de 1,5 litres.
Capacitat pulmonar
total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden
acollir els pulmons. En el home són 6 litres.
|
|
7.
Les malalties de l'aparell respiratori. Les
principals són:
- Insuficiència
respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar
per a intercanviar gasos. Pot ser causada pels dipòsits de quitrà
del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma,
per infeccions, etc.
- Asma bronquial.
Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment
deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació
d'ofec molt desagradable.
- Edema pulmonar.
Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior
dels pulmons provocant insuficiència respiratòria.
- Infart de pulmó.
Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és
a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als
teixits pulmonars.
- Malalties infeccioses.
Víriques. Les principals són
refredat i grip. Bacterianes.
Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis,
amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis,
pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia.
A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda
pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes
en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants
i nens petits).
|