.....................
L'APARELL
LOCOMOTOR I LES SEVES MALALTIES
|
Introducció.
Tots nosaltres ens podem moure però no tots els organismes ho poden
fer. Per exemple, les plantes moren al mateix lloc on han nascut. Això
és molt important, pensa com seria la nostra vida sense la capacitat
de moviment. Com podríem aconseguir l'aliment? Com podríem
fugir dels perills? La nostra capacitat de moviment es fonamenta en unes
estructures contràctils, els músculs, que mouen unes palanques
rígides, els ossos, però ¿els ossos són estructures
vives o són de matèria mineral inert? Per què moltes
persones grans tenen dolors relacionats amb els seus ossos? De tots aquests
temes tracte aquest capítol.
Activitats
a realitzar. Llegeix
les explicacions sobre el Sistema esquelètic i realitza el Test
de resposta múltiple 14.1 i el Relacionar dibuixos i noms 14.1.
Després llegeix el text sobre el Sistema muscular i realitza el
Test de resposta múltiple 14.2, el
Relacionar dibuixos i noms 14.2 i el Mots
encreuats 14.
|
1.
L'aparell locomotor humà. És l'aparell que ens
permet moure'ns i traslladar-nos d'un lloc a un altre (locomoció).
Està constituït pel sistema esquelètic i pel
sistema muscular.
2. El
sistema esquelètic.
És el responsable de sostenir el cos, protegir els òrgans
vitals, servir d'inserció dels músculs i fabricar les cèl·lules
sanguínies. Està format per uns elements semirígids
(cartílags), uns elements rígids (ossos),
i uns elements flexibles que permeten la unió entre els ossos (lligaments)
i entre els ossos i els músculs (tendons).
3.
Cartílags.
Són estructures semirígides de teixit cartilaginós
que és una forma de teixit conjuntiu en el qual predomina
la substància intercel·lular sobre les fibres. Les
seves cèl·lules immadures es denominen condroblasts
i les madures condròcits. Un exemple és el cartílag
del pavelló de l'orella.
4.
Ossos. Són estructures rígides de teixit ossi,
que és un teixit derivat del teixit cartilaginós que es
caracteritza per presentar un elevat percentatge en pes de precipitacions
de fosfat de càlcic (60%) i carbonat càlcic
(5%) sobre les fibres de col·lagen o osteïna
(30%). Les seves cèl·lules immadures es denominen osteoblasts
i les madures osteòcits. A més, presenten unes cèl·lules
anomenades osteoclasts que són les responsables de destruir
el teixit ossi quan és necessari fer-ho per remodelar l'os. Els
osteòcits ocupen unes petites llacunes allargades que hi
ha en la matèria sòlida extracel·lular de naturalesa
calcària. Els ossos presenten uns canals anomenats canals de
Havers per on passen les artèries, venes, nervis i vasos limfàtics
que mantenen vives les cèl·lules òssies.
|
|
En els ossos llargs
es distingeix la canya (diàfisi) que és de teixit
ossi compacte i els extrems (epífisis) que són
de teixit ossi esponjós. A l'interior de la diàfisi
hi ha l'anomenada medul·la òssia groga formada per
cèl·lules carregades de greixos i als espais buits de les
epífisis hi ha la medul·la òssia roja formada
per les cèl·lules mares dels glòbuls vermells.
Els contactes entre
ossos es denominen articulacions. Aquestes poden ser:
Immòbils.
Són les que no permeten mobilitat entre el ossos. Un exemple
son les articulacions que hi ha entre els ossos del crani, les denominades
sutures.
Semimòbils.
Són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos. Un
exemple són les articulacions que hi ha entre les vèrtebres,
que presenten un disc intervertebral cartilaginós.
Mòbils.
Són les que permeten una gran mobilitat entre els ossos, com
passa a l'articulació del genoll, que es troba tota ella està
dintre d'una càpsula de teixit conjuntiu
plena d'un líquid amortidor anomenat líquid
sinovial.
5.
Lligaments. Són les estructures de teixit conjuntiu
que uneixen ossos entre si.
6.
Tendons. Són les estructures de teixit conjuntiu que
uneixen músculs entre si o músculs amb ossos.
|
|
|
7.
L'esquelet humà. Està constituït per 206
ossos. Uns formen l'esquelet axial (crani, columna vertebral, costelles
i estèrnum) i la resta formen l'esquelet apendicular (extremitats
superiors, cintura escapular, extremitats inferiors i cintura pelviana).
|
|
|
Test
de resposta múltiple 14.1
|
Relació
de dibuixos i noms 14.1
|
8. El sistema muscular. És el sistema que realitza els
moviments gràcies a la capacitat de contracció que tenen
les seves cèl·lules, les anomenades fibres musculars.
Aquestes són allargades, presenten diversos nuclis i contenen moltes
miofibril·les contràctils formades per les proteïnes
actina
i miosina. Les fibres musculars s'uneixen
i formen fascicles musculars i aquests s'uneixen i formen els músculs.
Es distingeix tres
tipus de teixit muscular:
- Teixit muscular
estriat. Es diu així perquè vist al microscopi presenta
un aspecte estriat degut a l'alternància de les fibres d'actina
i les de miosina. És de contracció voluntària.
Forma els músculs que actuen en la locomoció.
- Teixit muscular
llis. És de contracció involuntària.
Compren els músculs que mouen les vísceres com són
l'estómac, l'intestí, les vies respiratòries, etc.
- Teixit muscular
cardíac. Presenta estructura estriada i contracció
involuntària. Només està en el cor.
|
|
9.
Els músculs del cos humà.
Es poden diferenciar els del cap, els del coll, els del
tronc, els de les extremitats superiors (braç i avantbraç
o part que va del colze al puny) i els de les extremitats inferiors
(cuixa i cama o part que va del genoll al peu).
|
|
|
10.
Les malalties de l'aparell locomotor. Les principals són:
Artritis. Dolor
en les articulacions mòbils a causa de una inflamació de
la membrana sinovial que segrega la sinòvia En ocasions es deu
a una infecció.
Artritis reumatoide.
Artritis crònica simètrica d'origen desconegut o deguda
a una resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial.
Artrosi. Dolor
en les articulacions a causa de una degeneració dels cartílags
articulars a causa de l'edat.
Osteoporosi.
Disminució de massa òssia a causa de una falta de matriu
extracel·lular de col·lagen sobre la qual acumular-se el
fosfat càlcic. És un procés natural durant l'envelliment.
Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals succeeixen durant
la menopausa.
Esquinç.
Estirament excessiu d'un tendó a causa de un mal moviment.
Raquitisme infantil.
Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació
a conseqüència de l'escassesa de vitamina D en la dieta.
Cruiximent.
Dolor muscular a causa del àcid làctic acumulat en les fibres
musculars al veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual
no estan acostumades.
11.
Normes per prevenir els trastorns de l'aparell locomotor.
La
principal font de problemes de l'aparell locomotor és la nostra
columna vertebral. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia
sobre la columna vertebral i que quan aixequem pes, per exemple una maleta,
qui finalment l'està aguantant també és la columna
vertebral. Per evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes
quatre coses:
- 1) Seure
bé (observa els dos dibuixos adjunts) i si utilitzes ordinador
tenir la part superior de la pantalla a l'alçada dels ulls.
- 2) Aixecar
bé els objectes pesats (observa el dibuix adjunt) i procurar
no portar molt pes de forma habitual.
- 3) Dormir
en un matalàs molt consistent, és a dir que no es deformi
fàcilment.
- 4) Realitzar
exercici suau de forma habitual, com ara anar caminant o en bicicleta
en lloc d'agafar un transport públic, pujar i baixar escales
en lloc d'agafar l'ascensor, nedar, etc. Tot això augmenta el
nostre to muscular i ens permet que la nostra postura sigui com la de
l'alumne que en el dibuix està assegut davant. Això ens
pot evitar dolors ara i quan siguem més grans.
|
Test
de resposta múltiple 14.2
|
Relació
de dibuixos i noms 14.2
|
Mots
encreuats 14
|
Índex
general de temes de Biologia
|