.........................
EL SISTEMA
ENDOCRÍ I ELS SEUS TRASTORNS
|
Introducció.
Els organismes neixen petits i després creixen. Posteriorment
els òrgans reproductors que estan inactius es tornen actius i els
individus es desenvolupen, és a dir arribant a ser adults.
Però, com saben les cèl·lules dels ossos quan han
de començar a multiplicar-se per fer créixer els ossos i
quan han de deixar de fer-ho? Com saben els òrgans sexuals quan
han de començar la seva maduració? És evident que
aquests processos no poden estar controlats pel sistema nerviós,
que és un sistema especialitzat en les respostes ràpides.
Doncs bé, de tot això s'encarreguen les hormones,
unes substàncies que segreguen les cèl·lules d'unes
determinades glàndules i que són captades per altres cèl·lules.
Com veus això se sembla molt a la comunicació entre dos
neurones. De fet molts especialistes consideren que a
partir del sistema endocrí
va
aparèixer evolutivament
el sistema nerviós. El sistema endocrí el presenten
tant els animals com en les plantes, mentre que el sistema nerviós
és exclusiu dels animals. Gràcies a ell es poden moure i
capturar el aliment.
Activitats
a realitzar.
Llegeix les explicacions sobre les hormones i el sistema
endocrí i realitza el Test de resposta múltiple 15.1 i el
Completar frases 15.1. Després llegeix el text sobre el control
del sistema endocrí i els seus trastorns i realitza el Test de
resposta múltiple 15.2, el
Completar frases 15.2 i el Mots encreuats
15.
|
1.
Les hormones. Són substàncies químiques
alliberades a la sang per certes glàndules, les anomenades per
això glàndules de secreció interna o endocrines,
que actuen només sobre els òrgans que tenen cèl·lules
amb receptors específics per elles. Aquests òrgans
són els òrgans blanc o diana d'aquesta hormona.
Un receptor específic és una molècula especial
que gràcies a la seva estructura es pot combinar amb una determinada
hormona i iniciar així una sèrie de reaccions. El resultat
és que les hormones controlen específicament l'activitat
interna dels diferents tipus de cèl·lules. D'aquesta forma
es regula, per exemple, el metabolisme cel·lular, la maduració
sexual del nen, el creixement de l'adolescent i la pressió sanguínia.
A diferència
del sistema nerviós que origina respostes molt ràpides,
com per exemple aixecar un braç, i de curta durada, per exemple
mantenir-lo aixecat, les hormones produeixen respostes lentes,
per exemple el creixement dels ossos, i de llarga durada, per exemple
el creixement d'aquests ossos durant tota l'adolescència.
2. El
sistema endocrí.
És el conjunt de totes les glàndules endocrines. Les principals
són : hipotàlem, hipòfisi, tiroides,
paratiroide, suprarenals, pàncreas, ovaris
i testicles.
|
|
Hipotàlem.
És una regió del cervell que quan rep impulsos nerviosos pot
produir diversos tipus d'hormones. La majoria
d'elles actuen sobre la glàndula hipòfisi.
Hipòfisi.
És una glàndula de la mida d'un pèsol que es troba
sota l'hipotàlem i unida a ell. Segrega moltes
hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres
glàndules endocrines, per la qual cosa es pot dir que pràcticament
dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot diferenciar una part anterior
anomenada adenohipòfisi i una part
posterior anomenada neurohipòfisi.
En el dibuix següent apareixen les hormones es produeixen en cada
part i la seva funció.
Tiroide. És
una glàndula situada a la base del coll. Produeix l'hormona tiroxina
que actua accelerant el metabolisme cel·lular, i l'hormona calcitonina
que afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.
Paratiroide
Esta formada per quatre grups de cèl·lules situats sobre
la glàndula tiroide. Segrega l'hormona parathormona
que provoca que els ossos alliberin calci a la sang.
Suprarenals
Son dues glàndules petites que es troben cada una de elles sobre
un ronyó. Produeixen les hormones aldosterona
que afavoreix la reabsorció de sodi en els ronyons, el cortisol
que afavoreix el pas d'aminoàcids a glucosa i l'adrenalina
que prepara al cos per a l'acció.
Pàncreas.
Aquesta glàndula, a més de segregar el suc digestiu pancreàtic,
per la qual cosa és una glàndula exocrina, tambéés
una glàndula endocrina donat que produeix l'hormona insulina
que possibilita que les cèl·lules puguin captar la glucosa
present en la sang.
Ovaris. Aquests
òrgans a més de produir el òvuls també tenen
funció glandular endocrina ja que produeixen les hormones anomenades
estrògens que regulen els caràcters
sexuals femenins secundaris (veu aguda, desenvolupament de sins, pell
amb escassa pilositat, etc.).
Testicles.
Aquests òrgans a més de produir el espermatozous també
tenen funció glandular endocrina ja que produeixen l'hormona testosterona
que regula els caràcters sexuals masculins secundaris (veu greu,
major massa muscular, pell amb abundant pilositat, etc.).
|

|
|
Test
de resposta múltiple 15.1
|
Completar
frases 15.1
|
3. El control hormonal.
Les glàndules endocrines poden tenir dos tipus d'estímuls:
el estímul nerviós i l'estímul químic.
1) Estímul
nerviós.
La situacions ambientals i internes (somni, por, falta d'afectivitat,
estrès, soroll, etc.) són captats pel cervell el
qual influeix en l'hipotàlem que envia, a través
del sistema venós, hormones que exciten
o hormones que inhibeixen a la hipòfisi. Aquesta
produeix o no hormones que estimulen
la glàndula diana i aquesta allibera la seva hormona
a la sang. Només que el seu nivell augmenti lleugerament per sobre
del nivell normal, aquest excés provoca que l'hipotàlem
ja no produeixi mer hormona d'excitació i, per tant, que la hipòfisi
no produeixi més hormona d'estimulació, amb el que la glàndula
diana disminueix la seva producció hormonal. Aquest mecanisme es
denomina retroalimentació (feed-back en anglès).
Les hormones que produeix l'hipotàlem s'anomenen factor alliberadors
i les que produeix la hipòfisi hormones tròfiques.
Tant unes com les altres són neurohormones donat que són
produïdes per neurones.
|
|
2)
Estímul químic.
Les glàndules endocrines també capten si hi ha excés
o dèficit d'una determinada substància a la sang i actuen
segregant o no hormones. Per exemple, si el pàncreas capta
que hi ha massa glucosa en la sang allibera insulina que afavoreix
la seva entrada en les cèl·lules. Quan capta que el
nivell de glucosa en la sang ja és normal, deixa de produir
insulina i de alliberar-la a la sang. En el cas que la quantitat de
glucosa sigui inferior al normal, el pàncreas allibera l'hormona
glucagó, que actua sobre les reserves de glucosa del
fetge i aquest les allibera a la sang per a restablir la normalitat.
|
|
|
4.
Les malalties relacionades amb el sistema hormonal
Acromegàlia
Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció
de l'hormona del creixement en un adult. Els seus símptomes
més característic són l'excessiu creixement de les
mans, peus, mentó, nas i d'altres ossos del crani.
Goll. Aquesta
malaltia consisteix en una excessiva producció
de l'hormona tiroxina. Es caracteritza per un creixement excessiu
de la tiroides, que implica un embalum anterior en el coll, i per exoftalmia
(ulls sortints). A més hi ha hiperactivitat, perduda de pes, insomni
i irritabilitat.
Cretinisme.
Aquesta malaltia consisteix en un dèficit
d'hormona tiroxina durant la infància. Els efectes són
deficiència mental greu, ritme metabòlic baix, escàs
desenvolupament dels genitals i baixa alçada. Pot estar causada
per falta de iode en la dieta o per incapacitat per absorbir-lo.
Diabetis mellitus.
Aquesta malaltia consisteix en la manca o escassesa
de producció de l'hormona insulina. Els símptomes
són excés de glucosa en sang, orina abundant, cetones en
l'alè, marejos i desmais. La de tipus 1 o infantil pot deure's
a una fallada del sistema immunològic (malaltia autoimmune). La
de tipus 2 o d'adult es pot deure a trastorns del pàncreas deguts
a l'edat.
Diabetis insípida.
Consisteix en un dèficit d'hormona vasopressina
Els símptomes són orina abundant i set.
Nanisme hipofisiari.
Consisteix en un creixement insuficient a causa de manca
o escassesa de producció de l'hormona del creixement.
Gegantisme
hipofisari Consisteix en un creixement excessiu a causa d'excés
d'hormona del creixement.
|
5.
Normes per detectar possibles trastorns del sistema endocrí.
Si
es deixa passar molt de temps sense actuar davant d'un trastorn del nostre
sistema endocrí les lesions poden ser molt greus. Per això
cal estar atents als símptomes i davant del dubte consular a un
metge endocrí. Els tres casos més destacables són:
- Un
nen que no creix a un ritme normal pot estar patint un dèficit
d'hormona del creixement.
- Un nen que
creix a un ritme excessiu pot estar patint un excés d'hormona
del creixement.
- Una
persona que constantment està orinant, es troba molt cansada
i s'ha aprimat molt pot tenir diabetis.
- Una
persona que presenta un augment del volum del coll (goll), una excessiva
sortida cap a fora de les òrbites oculars, taquicàrdia
i pèrdua de pes pot tenir goll.
|
Test
de resposta múltiple 15.2
|
Completar
frases 15.2
|
Mots
encreuats 15
|
Índex
general de temes de Biologia
|