......................... EL SISTEMA ENDOCRÍ I ELS SEUS TRASTORNS

1. Les hormones. Són substàncies químiques alliberades a la sang per certes glàndules, les anomenades per això glàndules de secreció interna o endocrines, que actuen només sobre els òrgans que tenen cèl·lules amb receptors específics per elles. Aquests òrgans són els òrgans blanc o diana d'aquesta hormona. Un receptor específic és una molècula especial que gràcies a la seva estructura es pot combinar amb una determinada hormona i iniciar així una sèrie de reaccions. El resultat és que les hormones controlen específicament l'activitat interna dels diferents tipus de cèl·lules. D'aquesta forma es regula, per exemple, el metabolisme cel·lular, la maduració sexual del nen, el creixement de l'adolescent i la pressió sanguínia.

A diferència del sistema nerviós que origina respostes molt ràpides, com per exemple aixecar un braç, i de curta durada, per exemple mantenir-lo aixecat, les hormones produeixen respostes lentes, per exemple el creixement dels ossos, i de llarga durada, per exemple el creixement d'aquests ossos durant tota l'adolescència.

2. El sistema endocrí. És el conjunt de totes les glàndules endocrines. Les principals són : hipotàlem, hipòfisi, tiroides, paratiroide, suprarenals, pàncreas, ovaris i testicles.

Hipòfisi. És una glàndula de la mida d'un pèsol que es troba sota l'hipotàlem i unida a ell. Segrega moltes hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres glàndules endocrines, per la qual cosa es pot dir que pràcticament dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot diferenciar una part anterior anomenada adenohipòfisi i una part posterior anomenada neurohipòfisi. En el dibuix següent apareixen les hormones es produeixen en cada part i la seva funció.

Tiroide. És una glàndula situada a la base del coll. Produeix l'hormona tiroxina que actua accelerant el metabolisme cel·lular, i l'hormona calcitonina que afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.

Paratiroide Esta formada per quatre grups de cèl·lules situats sobre la glàndula tiroide. Segrega l'hormona parathormona que provoca que els ossos alliberin calci a la sang.

Suprarenals Son dues glàndules petites que es troben cada una de elles sobre un ronyó. Produeixen les hormones aldosterona que afavoreix la reabsorció de sodi en els ronyons, el cortisol que afavoreix el pas d'aminoàcids a glucosa i l'adrenalina que prepara al cos per a l'acció.

Pàncreas. Aquesta glàndula, a més de segregar el suc digestiu pancreàtic, per la qual cosa és una glàndula exocrina, tambéés una glàndula endocrina donat que produeix l'hormona insulina que possibilita que les cèl·lules puguin captar la glucosa present en la sang.

Ovaris. Aquests òrgans a més de produir el òvuls també tenen funció glandular endocrina ja que produeixen les hormones anomenades estrògens que regulen els caràcters sexuals femenins secundaris (veu aguda, desenvolupament de sins, pell amb escassa pilositat, etc.).

Testicles. Aquests òrgans a més de produir el espermatozous també tenen funció glandular endocrina ja que produeixen l'hormona testosterona que regula els caràcters sexuals masculins secundaris (veu greu, major massa muscular, pell amb abundant pilositat, etc.).

Test de resposta múltiple 15.1

3. El control hormonal. Les glàndules endocrines poden tenir dos tipus d'estímuls: el estímul nerviós i l'estímul químic.

1) Estímul nerviós. La situacions ambientals i internes (somni, por, falta d'afectivitat, estrès, soroll, etc.) són captats pel cervell el qual influeix en l'hipotàlem que envia, a través del sistema venós, hormones que exciten o hormones que inhibeixen a la hipòfisi. Aquesta produeix o no hormones que estimulen la glàndula diana i aquesta allibera la seva hormona a la sang. Només que el seu nivell augmenti lleugerament per sobre del nivell normal, aquest excés provoca que l'hipotàlem ja no produeixi mer hormona d'excitació i, per tant, que la hipòfisi no produeixi més hormona d'estimulació, amb el que la glàndula diana disminueix la seva producció hormonal. Aquest mecanisme es denomina retroalimentació (feed-back en anglès). Les hormones que produeix l'hipotàlem s'anomenen factor alliberadors i les que produeix la hipòfisi hormones tròfiques. Tant unes com les altres són neurohormones donat que són produïdes per neurones.

4. Les malalties relacionades amb el sistema hormonal

Acromegàlia Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció de l'hormona del creixement en un adult. Els seus símptomes més característic són l'excessiu creixement de les mans, peus, mentó, nas i d'altres ossos del crani.

Goll. Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció de l'hormona tiroxina. Es caracteritza per un creixement excessiu de la tiroides, que implica un embalum anterior en el coll, i per exoftalmia (ulls sortints). A més hi ha hiperactivitat, perduda de pes, insomni i irritabilitat.

Cretinisme. Aquesta malaltia consisteix en un dèficit d'hormona tiroxina durant la infància. Els efectes són deficiència mental greu, ritme metabòlic baix, escàs desenvolupament dels genitals i baixa alçada. Pot estar causada per falta de iode en la dieta o per incapacitat per absorbir-lo.

Diabetis mellitus. Aquesta malaltia consisteix en la manca o escassesa de producció de l'hormona insulina. Els símptomes són excés de glucosa en sang, orina abundant, cetones en l'alè, marejos i desmais. La de tipus 1 o infantil pot deure's a una fallada del sistema immunològic (malaltia autoimmune). La de tipus 2 o d'adult es pot deure a trastorns del pàncreas deguts a l'edat.

Diabetis insípida. Consisteix en un dèficit d'hormona vasopressina Els símptomes són orina abundant i set.

Nanisme hipofisiari. Consisteix en un creixement insuficient a causa de manca o escassesa de producció de l'hormona del creixement.

Gegantisme hipofisari Consisteix en un creixement excessiu a causa d'excés d'hormona del creixement.

5. Normes per detectar possibles trastorns del sistema endocrí. Si es deixa passar molt de temps sense actuar davant d'un trastorn del nostre sistema endocrí les lesions poden ser molt greus. Per això cal estar atents als símptomes i davant del dubte consular a un metge endocrí. Els tres casos més destacables són:

• Un nen que no creix a un ritme normal pot estar patint un dèficit d'hormona del creixement.
• Un nen que creix a un ritme excessiu pot estar patint un excés d'hormona del creixement.
• Una persona que constantment està orinant, es troba molt cansada i s'ha aprimat molt pot tenir diabetis.
• Una persona que presenta un augment del volum del coll (goll), una excessiva sortida cap a fora de les òrbites oculars, taquicàrdia i pèrdua de pes pot tenir goll.

Mots encreuats 15