............................
REPRODUCCIÓ
II. EL PROCÉS REPRODUCTIU HUMÀ
|
Introducció.
Curiosament nosaltres invertim molta energia en generar unes cèl·lules
que no són per nosaltres sinó per generar uns altres individus,
són les anomenades cèl·lules sexuals o reproductores.
A més, moltes accions de la nostra vida estan relacionades amb
el procés reproductiu, per exemple la recerca de la persona amb
la qual volem tenir fills, la convivència amb ella, l'atenció
als fills, etc. En el cas de la dona la reproducció implica un
major esforç físic i psíquic que en l'home, ja que
implica una menstruació cada mes durant la major part de la seva
vida, l'embaràs, el part i la lactància. En conclusió
la dona és la gran protagonista de tota aquesta història.
Són molts el canvis que experimenta el seu cos, tant físics,
com químics (hormones), com psíquics. En la reproducció
és evident que els homes i les dones no son iguals sinó
complementaris. Convé conèixer quan més millor tot
això de com es formen les cèl·lules sexuals i com
és realitza la fecundació, l'embaràs i el part.
Activitats
a realitzar.
Llegeix les explicacions sobre la formació del gàmetes
i el cicle menstrual i realitza el Test de resposta múltiple 17.1
i el Relacionar dibuixos amb noms 17.1. Després llegeix el text
sobre la fecundació, el desenvolupament embrionari i el part i
realitza el Test de resposta múltiple 17.2, el
Relacionar dibuixos amb noms 17.2 i el Mots
encreuats 17.
|
1.
La formació de les cèl·lules sexuals.
Les cèl·lules sexuals o gàmetes són
cèl·lules especials que presenten la meitat de cromosomes
que les cèl·lules de la resta del cos, les anomenades cèl·lules
somàtiques. Gràcies a això quan s'ajunten dues
cèl·lules sexuals de diferent tipus per formar la primera
cèl·lula somàtica del nou ésser, es recupera
el nombre de cromosomes propi d'aquestes cèl·lules. Si nos
fos així els fills tindrien el doble de cromosomes que els seus
pares. Cal recordar que un cromosoma és una molècula
d'ADN enrotllada sobre si mateixa i que un gen és un segment
d'ADN que conté informació sobre una determinada característica
de l'organisme. En els humans les cèl·lules somàtiques
tenen 46 cromosomes i els gàmetes tenen 23 cromosomes. El pas de
cèl·lules somàtiques a cèl·lules sexuals
s'anomena meiosi i consisteix en dues divisions cel·lulars
successives. Hi ha dos tipus de meiosi: la espermatogènesi
o generació de les cèl·lules sexuals dels homes,
que son els espermatozoides, i la ovogènesi o generació
de les cèl·lules sexuals de les dones, que són els
òvuls. A l'espermatogènesi per cada cèl·lula
mare s'originen 4 espermatozoides, mentre que en l'ovogènesi per
cada cèl·lula mare només s'origina un òvuls
ja que en cada divisió es degrada una de les dues cèl·lules
filles. En els 46 cromosomes de les cèl·lules humanes somàtiques.
|
|
|
Es diferencien dos
tipus de cromosomes, els que determinen el sexe de l'individu, els anomenats
cromosomes sexuals, que son el cromosoma X i el cromosoma
Y, i els 44 cromosomes restants, els anomenats cromosomes no
sexuals que són comuns de dones i homes. Si a les cèl·lules
hi ha dos cromosomes X l'individu és dona i si hi ha un
X i un Y l'individu és un home. En el dibuix següent s'exposa
com és la gametogènesi en la rata. En els humans el procés
és més complicat ja que l'espermatozoide no s'uneix a un
òvul sinó a un ovòcit de segon ordre.
|
|
Test
de resposta múltiple 17.1
|
Relacionar
dibuixos amb noms 17.1
|
2. El cicle menstrual. S'anomena menstruació
o regla el despreniment de l'endometri que és la capa interna
que entapissa l'úter. Aquest procés va acompanyat de pèrdua
de sang i de molèsties que poden ser importants, dura entre 3 i
5 dies i es repeteix cada 28 a 32 dies, per la qual cosa rep el nom de
cicle menstrual. La menstruació està controlada per
dues hormones hipofisàries, la FSH
i la LH.
1) La FSH
estimula que maduri un fol·licle ovàric i que els
ovaris produeixin les anomenades hormones estrògenes,
les quals estimulen el engrossiment de l'endometri de l'úter.
2) La LH
provoca que el fol·licle ja madur alliberi el seu òvul
(ovulaciò) i es transformi en cos luti, el qual
produeix l'hormona progesterona que actua
estimulant la continuació del engrossiment de l'endometri. L'ovulaciòes
produeix quan la concentració de LH en la sang supera en un major
grau a la de FSH.
3) Quan l'hormona
progesterona comença a disminuir es produeix el despreniment
de l'endometri o menstruació que dura uns 3 a 5 dies. L'òvul
s'allibera unes dues setmanes després de l'inici de la menstruació
i té una vida d'unes 24 hores en les quals pot ser fecundat.
|
|
3. La fecundació.
Els espermatozoides injectats en la vagina ascendeixen per l'úter
i per les trompes de Fal·lopi. Si no troben cap òvul moren
al cap d'uns 3 o 4 dies. Si ho troben ho envolten però només
un aconsegueix travessar la seva membrana i alliberar el seu nucli. Aquest,
que conté 23 cromosomes, s'uneix al nucli de l'òvul, que
també conté 23 cromosomes, i es forma una cèl·lula
amb un nucli que conté 46 cromosomes, anomenat zigot, que
és la primera cèl·lula del nou individu. De seguida
el zigot es comença a multiplicar (desenvolupament embrionari)
i dóna lloc a l'embrió. La
primera estructura que es forma és una massa massissa de cèl·lules
(mòrula) que descendeix per la trompa. La següent estructura
que es forma és una massa buida (blàstula) que s'implanta
sobre la mucosa uterina (nidació). Això succeeix
aproximadament uns sis dies després de la fecundació.
|
|
4.
El creixement embrionari. A partir dels vasos capil·lars
de l'embrió i de l'endometri es forma la placenta. Aquest
òrgan permet aportar oxigen (O2) i nutrients des de la
sang materna a l'embrió i transferir el diòxid de carboni
(CO2) i els productes de excreció (bàsicament urea)
produïts per l'embrió a la sang materna. A partir de les nou
setmanes l'embrió ja té una longitud de 3 a 4cm, pesa uns
2 a 4g, disposa de gairebé tots els òrgans i presenta forma
humana, pel que rep el nom de fetus. El període que va des
del moment de la fecundació fins el part s'anomena embaràs.
Normalment dura uns nou mesos. |
|
5.
El part. És el procés d'expulsió del fetus.
En ell es poden distingir tres fases:
a) Fase de dilatació.
En ella s'inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada
30 minuts a donar-se cada 3 minuts. La criatura és impulsada cap
a davant produint-se el trencament de l'amni (trencar aigües) i es
dilata el coll d'úter que passa de 4mm a 11cm. Aquesta fase dura
unes 8 hores.
b) Fase
d'expulsió. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts
i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la
criatura al cap de mitja hora. Llavors es procedeix a posar el nen cap
per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi d'aigua
els pulmons i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i
nua el cordó umbilical. Uns dies després aquest s'asseca
i cau quedant una cicatriu denominada llombrígol.
c) Fase
de naixement. En ella, uns 20 minuts després del naixement,
es reinicien les contraccions i s'expulsa la placenta que prèviament
s'havia desprès, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies.
|
6.
Normes de prevenció. En
el següent tema es tracten les malalties de transmissió sexual,
com per exemple la SIDA i la hepatitis B i C. En aquest capítol simplement
dir que la norma bàsica de prevenció és no tenir mai
relacions sexuals sense utilitzar un preservatiu amb una persona de la qual
no tinguem plena seguretat que no manté o ha mantingut relacions
sexuals recents amb una tercera persona. Davant del dubte sempre és
millor utilitzar preservatiu. Les tres malalties anteriors, que són
o poden ser mortals, s'han incrementat molt en aquests últims anys
per un excés de confiança.
|
Test
de resposta múltiple 17.2
|
Relacionar
dibuixos amb noms 17.2
|
Mots
encreuats 17
|
Animació
sobre la gestació i el part 17
|
Gràfiques
i preguntes sobre el creixement embrionari 17
|
Índex
general de temes de Biologia
|