................. REPRODUCCIÓ III. LES ETAPES DE LA VIDA I LES MALALTIES

1. Les etapes de la vida. Les etapes de la vida son:

1) Infantesa. És l'època que va des del naixement fins la pubertat. Al principi hi ha un període en el qual el nen s'alimenta a partir de llet que rep el nom de lactància. La millor llet pel nen és la materna ja que conté anticossos que el nen encara no pot produir. Les glàndules mamàries de la dona no són capaces de segregar llet fins la gestació. És la succió del nounat la qual desencadena un impuls nerviós que passa a l'hipotàlem i després a la hipòfisi i aquesta segrega les hormones oxitocina i prolactina que són les que estimulen a les mames a produir llet.

2) Pubertat. És l'època en què s'inicia la maduració dels caràcters sexuals. Per tant, en la pubertat a més de creixement hi ha desenvolupament. Aquest consisteix en un canvi de proporcions corporals i en la maduració sexual. En les nenes la pubertat és dóna entre els 12 i els 15 anys i en els nens és dóna entre els 13 i 16 anys.

3) Adolescència. És l'època en què es va arribant a la maduresa psicològica i l'equilibri emocional propis de l'adult. Sol finalitzar entre els 18 i 20 anys.

4) Maduresa. És l'època que hi ha entre l'adolescència i la senectut.

5) Senectut. És l'època en què s'inicia la pèrdua de facultats. Sol començar als 60 anys.

  3. La sexualitat humana. La sexualitat humana com la de moltes altres espècies està encaminada a la reproducció. Per això les relacions sexuals han de ser actes seriosos i responsables. En sentit estricte la sexualitat està circumscrita al coit, però en sentit ampli també compren moltes accions relacionades amb aquell com són la coqueteria, la galanteria, les carícies, etc. És a dir, la sexualitat també és un camí per manifestar afecte i tendresa. Per això en els humans la sexualitat només s'entén en el context de l'afectivitat estable. S'anomenen aberracions sexuals aquells comportaments que poden implicar dany físic o psíquic a altres persones o al mateix individu com són la violació o l'abús de menors.

4. Les tècniques de reproducció assistida. Es distingeixen dues:

A) Inseminació artificial. És la introducció d'esperma del marit o d'un donant en l'úter de la dona.

B) Fecundació in vitro. Consisteix en l'extracció d'òvuls i fecundació dels mateixos sota el microscopi, i introducció d'un o varis dels embrions obtinguts en un úter. Legalment només es permet en casos de infertilitat o de risc de transmissió d'anomalies genètiques. Èticament presenta el problema que es generen embrions que després es mantenen congelats dels quals no hi ha seguretat de si ja són o no éssers humans.

5. Les malalties sexuals. Són les que afecten als òrgans sexuals. Es classifiquen en dos grups segons afecten a les dones o als homes:

4.1 Malalties sexuals que afecten a les dones. Les principals són:

• Càncer d'úter i càncer de mama. Aquestes malalties comencen amb la transformació d'algunes cèl·lules normals d'aquest òrgans en cèl·lules canceroses, és a dir en cèl·lules que no paren mai de dividir-se i que per això acabant generant tumors. Si passa massa temps aquest tumors deixen anar cèl·lules canceroses a altres parts del cos, la qual cosa s'anomena metàstasi. Quan hi ha focus cancerigens en molts llocs del cos resulta ja impossible l'eliminació del càncer per simple extirpació del tumor inicial o per destrucció del mateix per radiacions (radioteràpia). Per tot això és molt convenient fer-se revisions mèdiques anuals. Així els petits tumors es poden detectar a temps i es poden extirpar sense que originin més problemes.
• Esterilitat. És la incapacitat de tenir fills. Generalment és deguda a dificultats de sustentació de la placenta o a un estrenyiment tan excessiu de les trompes que impedeix l'ascens dels espermatozoides. El primer problema requereix descans absolut de la dona embarassada i el segon problema requereix d'una operació de microcirugia de trompes.

4.2 Malalties sexuals que afecten als homes. Les principals són:

• Fimosis. És un estrenyiment excessiu del prepuci que dificulta que aflori el gland durant l'erecció. Precisa d'una petita intervenció quirúrgica que consisteix en tallar circularment la part del prepuci que sobra. Aquesta intervenció s'anomena circumcisió.
• Prostatitis. És una inflamació de la pròstata. Pot arribar a impedir la micció. Pot estar deguda a una infecció microbiana o a un tumor cancerígen.
• Esterilitat. Es la incapacitat d'engendrar fills. Generalment és deguda a l'escassesa d'espermatozoides en el semen o a la seva baixa mobilitat. Per causes encara desconegudes la baixa qualitat del semen està augmentat molt en alguns societat occidentals.
• Criptorquídia. És la falta de descens dels testicles des de la cavitat abdominal al escrot. Pot produir esterilitat ja que la temperatura dintre del tronc és més alta i afecta la maduració de les gònades de l'adolescent.

6. Les malalties de transmissió sexual. Són les infeccions que poden transmetre's a través de les relacions sexuals. Les principals són:

• La SIDA. És el debilitament del sistema immunitari a causa del virus VIH que infecta i altera els limfòcits. Es tracta d'una malaltia mortal encara que últimament amb els nous medicaments s'ha aconseguit allargar molt la vida dels pacients.
• Les hepatitis B i C. Són alteracions del fetge degudes a uns virus que infecten i destrueixen les seves cèl·lules. Els símptomes són febre, cansament i inflamació del fetge. Uns individus aconsegueixen superar la malaltia però uns altres moren per la destrucció vírica del seu fetge.
• La sífilis. És una infecció bacteriana molt contagiosa que comença provocant nafres en els genitals.
• La gonorrea. És una infecció bacteriana també molt contagiosa que provoca una secreció groguenca i molt coïssor.

7. Els mètodes anticonceptius. Són els mètodes que impedeixen que hagi concepció, és a dir que un espermatozoide fecundi un òvul. Es distingeixen els mètodes naturals i els mètodes no naturals.

A) Els mètodes naturals. Són els basats en no tenir relacions sexuals en els dies que la dona és fèrtil. Per deduir aquests dies s'utilitzen tres mètodes que són complementaris. Aquests són el mètode Ogino, el mètode de la temperatura basal i el mètode Billings.

• Mètode de la temperatura bassal. Consisteix en deduir el període fèrtil a partir de l'augment de la temperatura que acompanya a la ovulaciò. Aquest augment és de 0,2 a 0,4 ºC i es manté des de l'ovulació fins la menstruació. Aquest mètode té l'inconvenient que si l'ovulació s'avança no es pot detectar i, per tant, no dóna seguretat pels dies que hi ha entre la menstruació i l'ovulació. Per això aquest mètode ha d'estar complementat pels altres mètodes.

• Mètode del moc cervical o mètode Billings. Consisteix en deduir el període fèrtil a partir de la major abundància i fluïdesa del moc vaginal durant la ovulaciò. Els dies immediats a la regla pràcticament no hi ha moc, després va augmentant i es va fent més fluid fins l'ovulació i després va disminuint i es va fent més espès. Aquest mètode tampoc permet detectar un avançament de l'ovulació.

B) Els mètodes no naturals. Són els basats en establir barreres físiques o químiques. Els principals són:

• El preservatiu o condó. Es tracta d'una funda de goma que recobreix el penis.
• El diafragma. Es tracta d'una membrana de goma que cobreix l'entrada de l'úter.
• Les pastilles anticonceptives. Es tracta d'uns concentrat d'hormones sexuals que impedeixen la ovulaciò.
• Els espermicides. Es tracta de substàncies que maten els espermatozoides
• El lligam de trompes. Es una operació quirúrgica que consisteix en la secció i lligam dels oviductes.
• La vasectomia. Es una operació quirúrgica que consisteix en la secció i lligam dels conductes deferents).
• El dispositiu intrauterí (DIU). Artilugi amb forma de T que un especialista introdueix dintre de l'úter i que, degut al seu moviment, dificulta la pujada dels espermatozous. Pot tenir un efecte abortiu donat que pot provocar el desprendimient dels embrions ja implantats.

7. L'avortament. És l'expulsió d'un embrió. Pot ser natural (quan es produeix involuntàriament de forma natural) o provocat (quan es realitza voluntàriament). Aquest últim es pot realitzar per aspiració de l'embrió, per raspat de la zona de l'úter on està implantat l'embrió, per injecció de solucions molt salines que afecten a l'embrió, o per administració de substàncies (prostaglandines) que provoquen grans contraccions uterines, degudes a les quals l'embrió és expulsat de l'úter. En la majoria dels països occidentals està prohibit l'avortament per considerar que l'embrió és ja un ésser humà, però esta despenalitzat en els següents tres supòsits: perill de la vida de la mare, malformacions greus de l'embrió o quan l'embrió és fruit d'una violació. En tots aquests casos l'avortament no es pot fer si s'han superat els tres mesos de gestació.

8. Normes de prevenció de les malalties relacionades amb la sexualitat. La norma bàsica de prevenció de malalties de transmissió sexual és no tenir mai relacions sexuals sense utilitzar un preservatiu amb una persona de la qual no es tingui plena seguretat que no manté o ha mantingut relacions sexuals recents amb una tercera persona. Davant del dubte sempre és millor utilitzar preservatiu. Per prevenir el càncer de pròstata, el de mama i el d'úter cal anar a revisions mèdiques 1 vegada a l'any a partir dels 40 anys.

Mots encreuats 18