............................................. LA SALUT I LES MALALTIES INFECCIOSES


Activitats a realitzar. Llegeix les explicacions sobre la salut i les malalties i realitza el Test de resposta múltiple 19.1. Després llegeix les explicacions sobre la lluita contra els microbis patògens i realitza el Test de resposta múltiple 19.2 i el Mots encreuats 19.

1. Salut. És l'estat en el que tots els òrgans funcionen de forma coordinada i harmònica.

2. Malaltia. Alteració de l'estat de salut d'un organisme. Es distingeixen dos tipus de malalties: les malalties infeccioses i les malalties no infeccioses.


3. Les malalties infeccioses. Són les malalties causades per microbis, és a dir per organismes microscòpics. Els principals tipus de microbis patògens (microbis que poden produir malalties) són: els virus, els bacteris , els protozous i els fongs .

4. Principals malalties infeccioses.

A) Malalties infeccioses causades per virus:

  1. De l'aparell digestiu. Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de fetge).
  2. De l'aparell respiratori. Refredat (infecció de la cavitat nasal acompanyada de mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta).
  3. Del sistema immunològic. SIDA (infecció i destrucció de limfòcits).
  4. Del sistema nerviós. Herpes zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està causada pel mateix virus que provoca la varicel·la.
  5. De tot el cos. Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell). Ràbia (Provoca inflamació cerebral)

B) Malalties infeccioses causades per bacteris:

  1. De l'aparell digestiu. Càries dental, Apendicitis (infecció de l'apèndix), Úlceres pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits).
  2. De l'aparell respiratori. Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons), Tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).
  3. De l'aparell excretor. Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de l'orina)
  4. De l'aparell locomotor. Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica).
  5. De l'aparell reproductor. Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga).
  6. Del sistema nerviós. Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell).
  7. De tot el cos. Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).

C) Malalties infeccioses causades per protozous.

  1. De la sang. Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou Plasmodium, que viu en les aigües dolces i estancades dels països càlids i que és transmès per la picada del mosquit Anopheles.
  2. Del sistema nerviós. Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós a causa pel protozou Trypanosoma que és transmès per la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica.
  3. De l'aparell digestiu. Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones tropicals provocada pel protozou Entamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes en l'absència de febre.

D) Malalties infeccioses causades per fongs o micosis
  1. De zones cutànies externes. Tinyes. Són infeccions que afecten a la pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors.
  2. De zones cutànies internes. Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar i interdigital dels adults.

Test de resposta múltiple 19.1


5. La lluita contra els microbis patògens. Està basada en les barreres defensives, en l'acció dels macròfags, en la resposta immune i en l'ús de medicaments.

A) Les principals barreres defensives per a evitar les infeccions
  1. La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis.
  2. Les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens.
  3. Les cèl·lules productores de mucus de l'interior del nas i de les vies respiratòries. El mucus engloba els microbis. Posteriorment són empassats o tirats per boca o nas.
  4. Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.
    5.

B) L'acció dels macròfags contra les infeccions
  1. Els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis.
  2. Es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).
    3.

C) La resposta immune o reacció antigen-anticòs
  1. La resposta immune espontània. Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs. Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos. Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i ho desactiva. Hi ha anticossos que romanen molt temps en la sang pel que la persona és immune a aquesta malaltia. Es distingeixen els limfòcits T que reconeixen els antigens superficials dels microbis i els limfòcits B que són els quals alliberen anticossos a la sang. Els limfòcits es produeixen en la medul·la òssia, en els ganglis limfàtics, en el tim, en les plaques de Peyer intestinals i en la melsa.
  2. Les vacunes i els sèrums. Les vacunes són preparats de microbis afeblits o morts que provoquen la síntesi d'anticossos sense perill de produir la malaltia. Produeixen doncs una immunitat específica, activa i duradora. Els sèrums són preparats d'anticossos específics contra un determinat antigen produïts per altres organismes. S'injecten en els malalts per a ajudar-los a superar la infecció. Produeixen doncs immunitat específica, passiva (no la produeixen ells) i de curta durada.

 

D) L'ús de medicaments
  1. Els antisèptics o desinfectants. Són substàncies que maten als microbis. Per a ús extern els més usats són l'aigua oxigenada, la tintura de iode, el mercurocromo, l'alcohol i les sulfamides. Per a esterilitzar l'aigua per beure s'usa el lleixiu.
  2. Els antibiòtics. Són substàncies químiques produïdes per determinats fongs i bacteris que maten a altres microbis i que els humans, una vegada depurades, administrem als malalts. Els més coneguts son la penicil·lina, tetraciclina, estreptomicina i amoxicil·lina.

Test de resposta múltiple 19.2

Mots encreuats 19

Índex general de temes de Biologia